MARINA ROSSELL «CLÀSSICS CATALANS».
Jordi Lara, autor del llibre «Una màquina d’espavilar ocells de nit«.
Per què recuperar les cançons populars de la Renaixença, el modernisme o el noucentisme? Senzillament: perquè el que és bo sempre està d’actualitat. Si les cançons que la Marina Rossell ens serveix revisitades, llimades fins al pinyol de la seva essència, han perdurat, és perquè ens parlen amb bellesa i veritat humana d’aquelles coses que no canvien mai, d’aquelles coses que superen totes les èpoques: l’amor, la mort, el pas del temps….
És cert que la Marina ens convida a fer un viatge que no està exempt de riscos. Perquè els avatars històrics d’aquest país han fet que moltes d’aquestes cançons populars ens hagin arribat amb cert greixum empolsinat, des d’un cert desinterès alimentat per les dictadures del XX, de primer, i després pel trencament amb la tradició que va suposar el necessari resorgir cultural de la dècada de 1960 i 1970. És per això que la Marina ha hagut de fer una feina d’alquimista per arribar a la pura liqüació de cada cançó, despullant-les de valors afegits o vestidures corcades i servint-nos-les en la seva essència, sense falses modernitats però amb una rabiosa actualitat. Al capdavall, aquestes cançons són el testimoni d’una època fecunda, de l’esperit del modernisme; quan, desacomplexadament, aquest país va saber projectar-se al món potenciant el més autèntic de si mateix.
«Clàsics catalans» és, doncs, la redescoberta d’un tresor que ens arriba polit, brillant i autèntic com la veu de la Marina.
Jordi Lara
………………..
CLÀSSICS CATALANS.
Lluís Subirana, investigador, historiador, guionista.
Amb el títol Clàssics catalans la cantant Marina Rossell ha presentat recentment un doble àlbum que conté un CD amb una selecció de 19 títols i un DVD amb fragments d’una actuació l’any 2002 al Palau de la Música. Com diu Antoni Puigverd en el llibret que acompanya aquesta edició, es tracta d’un «formidable i, alhora, delicat treball de la Marina: rescatar de l’oblit la tradició musical de la Renaixença catalana, netejar-la de l’excés de sentimentalitat i cantar-la com la font que encara raja una aigua pura.»
Entre els 19 títols seleccionats com a clàssics catalans hi ha cançons d’autor, de bressol, religioses, populars, nadales, havaneres i les sardanes Llevantina, El cavaller enamorat i Per tu ploro. Un conjunt de peces interpretades amb gran sensibilitat i amb una acurada dicció que, a través d’una veu en plena forma arriben a l’oient amb tota la força emotiva que la Marina transmet.
Pel que fa a les tres sardanes seleccionades la seva interpretació demostra la plena vigència i interès de la seva difusió. He dit moltes vegades que hi ha sardanes cantades que tenen un gran valor poètic i musical i que el fet de que no s’interpretin és degut a una falsa apreciació de que formen part d’un temps passat. Per això, la inclusió d’aquests tres títols per la Marina Rossell té un doble valor. Per part de la intèrpret, i tal com li ha reconegut la crítica, la valentia d’incorporar sense vergonya aquestes sardanes al seu repertori demostrant que són perfectament compatibles en interès i equiparables en qualitat amb qualsevol altre gènere coral i musical de fora o de casa. I, per altra banda, demostrar que si no ho fan altres intèrprets catalans de reconeguda popularitat i prestigi no és perquè no tinguin qualitat i un públic fidel sinó per raons inexplicables que només en un país com el nostre, amb una gran manca d’autoestima, són possibles.
La Marina diu que interpretar aquestes sardanes, aquestes cançons de la nostra terra, el connectar amb la nostra tradició li és un plaer. El plaer que deuen experimentar els altres artistes del món que sense cap mania interpreten la seva música tradicional i popular i que, després, comercialitzen aquí amb la complicitat dels compradors catalans. Tenim doncs un bon motiu per agrair-li a la Marina Rossell aquesta dedicació a la nostra tradició musical i els recomano aquest Clàssics catalans. Els asseguro que gaudiran d’una veu i d’unes interpretacions d’una qualitat sense discussió possible.
Lluís Subirana
………………..
PALAU MÚSICA CATALANA 1OO ANYS!
Artículo para el diario Periódico Enero 08
Marina Rossell
Era en plena transición política, época en la que presenté mi
primer disco y mi primer Palau…salíamos del más oscuro del oscuro
túnel de la dictadura y surgía el movimiento feminista… la amnistía,
L’estatut, la libertad de expresión… y aquel Palau fue alegría, vida,
canciones populares y pancartas pidiendo la libertad dels Joglar… y yo
improvisando unas «corrandes» que hacían alusión a todo esto, en el
patio de butacas estaban, lo recuerdo bien Magda Oranich,
Montserrat Roig, Lluis Llach, M.Mercè Marçal…. Y no gustó mucho que en este
lugar venerable un concierto fuera una fiesta, un baile, y surgieron
algunos pequeños problemas ya que el lugar aún no se había
reformado arquitectónicamente y era frágil… este es mi primer concierto
en el Palau.
Otro Palau, remarcable, fue al lado de Georgees Moustaki
cantando él, por primera vez en su vida, unos temas en catalán, este rito lo
repetimos año tras año…
Pero más emoción aún cuando presenté el cd «Cap el Cel «donde canté
canciones religiosas como la bellísima «Pregaria de la Verge del
Remei» cuya música es de su fundador Lluis Millet o el Virolai, o
L’emigrant de Jacint Verdaguer o Per tu ploro de Joan Maragall o la Santa Espina
de Àngel Guimera, canciones que surgen en «La Reinaxiença,» «El
noucentisme», » El modernisme», canciones que son nuestros
«Clàssics Catalans» impregnadas de la época donde la arquitectura, la
pintura, la literatura, la música, desde mi punto de vista, viven un gran
resplandor.
No sé si los arquitectos Domeneç i Muntaner, o Oscar Tusquets o los
actuales gestores sabrán nunca que al cantar en el Palau de la Música
Catalana por unas horas, dejas de ser tú para fundirte en una
belleza y una sonoridad que te acompañará siempre!
Marina Rossell
………………..
GLOSSA A MARINA ROSSELL EN L’ACTE DE LA IMPOSICIÓ
MEDALLA OLOF PALMER (23.4.07)
Enric Frigola, periodista i radiofonista.
SI VOLIEU ESCOLTAR…
OBRIRIEU LA FINESTRA.
PER ESGLAONS DE CANÇÓ
VERITATS PUGEN DE PRESSA
AL MATEIX COR DE LA NIT
UN NOU CÀNTIC COMENÇAVA…
PERQUÈ US ACOMPANYI EL PAS
AL LLINDAR DE L’ESPERANÇA
SENTIU ARA COM EL CANT
TROSSEJAVA LA CARENA,
LA VILESA DE LA POR
QUE LLIGÀ LA NOSTRA LLENGUA
UNA VEU, LES DUES MANS
UNES FORTES MANS ESTESES
DESPERTEU-VOS GENT DEL CAMP,
CAR ÉS L’HORA DE LA SEGA.
DESPERTEU-VOS ELS OBRERS
CAR ÉS L’HORA DE LA FEINA.
AQUEST POEMA DE SALVADOR ESPRIU VA ESDEVENIR CANÇÓ GRÀCIES A LA MÚSICA QUE LI VA POSAR EN JOSEP TERO, I AQUESTA CANÇÓ FORMAVA PART DEL RECULL D’UN DISC EDITAT ARA FA JUSTAMENT 30 ANYS, EL PRIMER DISC DE MARINA ROSSELL. UNA CANÇÓ QUE SERVIRIA TAMBÉ PER DONAR NOM AL PRIMER ESGLAÓ D’UNA LLARGA I RICA DISCOGRAFIA, I QUE ERA TOTA UNA DECLARACIÓ D’INTENCIONS: LA NIT, AQUELLA LLARGA, ETERNA I NEGRA NIT DEL FRANQUISME S’ACABAVA, I LA CANÇÓ ENS HAURIA DE SERVIR PER PROCLAMAR LES NOSTRES MALMESES VERITATS:
«PER ESGLAONS DE CANÇÓ, LES VERITATS PUGEN DE PRESSA».
EN LA PRESENTACIÓ D’AQUELL PRIMER DISC DE FA 30 ANYS, L’ESTIMADA M AURÈLIA CAPMANY ESCRIVIA:
MARINA ROSELL ÉS UNA VEU ÀCIDA I CÀLIDA, UNA VEU QUE FA PENSAR EN L’OLOR DE LA BRISA QUE INUNDA ELS CARRERS PLENS DE SOL DE LES VILES I CIUTATS D’AQUESTA TERRA BENEÏDA, BRODADA DE VINYA, QUE ÉS EL PENEDÈS. PERQUÈ SUPOSO QUE JA TOTHOM HO SAP. EL VENDRELL ÉS EL POBLE DE L’ANDREU NIN, D’EN PAU CASALS I DE LA MARINA ROSELL.
MARINA ROSSELL TÉ UNA VEU PER CANTAR A DOLLS, EL QUE VULGUI, PERÒ ELLA NOMÉS VOL CANTAR AQUELLA MENA DE CANÇONS QUE SÓN UN MANIFEST DE LA SEVA GENERACIÓ QUE HA SORTIT A BUSCAR TOT EL QUE LI HAN ESTAFAT, DEL SEU POBLE QUE HA DE RECONSTRUIR-SE SEMPRE DE LES SEVES DERROTES, I DE TOTA LA GENT QUE LLUITA PER FER POSSIBLE UN MÓN MÉS LLIURE I MÉS JUST.
I AIXÍ HA ESTAT
LA VEU PRIVILEGIADA DE MARINA ROSELL, QUE NINGÚ NO DISCUTEIX, HA ESTAT UNA DE LES MÉS COMBATIVES D’AQUESTS ÚLTIMS 30 ANYS, FIDEL A AQUELLES IDEES
UN COMBAT QUE HA PORTAT DES DE LES SEVES VERSIONS DE GRANS CANÇONS D’AUTORS DE TOT EL MÓN, DE LES SEVES REPROPOSTES DE TEMES TRADICIONALS, AMB LES QUALS HA DEMOSTRAT QUE DETERMINADES MÚSIQUES I LLETRES NO ÚNICAMENT FORMEN PART DEL PASSAT , SINÓ QUE SÓN MÉS VIVES QUE MAI.
I NATURALMENT, DE LES SEVES PRÒPIES CANÇONS, ENTRE LES QUALS ALGUNES DE LES CANÇONS D’AMOR MÉS BELLES QUE MAI S’HAN COMPOST.
ELLA HA ESCRIT MOLTES DE LES CANÇONS QUE CONFIGUREN JA UN RIC I EXIGENT PATRIMONI CULTURAL, EN CATALÀ, I EN CASTELLÀ. PERÒ TAMBÉ HA POSAT LA SEVA VEU A PARAULES ESCRITES PER PERSONATGES TANT NOTABLES DEL NOSTRE MÓN LITERARI, COM SALVADOR ESPRIU, ROSA LAVERONI, MONTSERRAT ROIG, JOAN MARAGALL, RAFAEL CATARDI, M AURELIA CAPMANY, M MERCÈ MARÇAL, MARTA PESARRODONA, JORDI BILBENY, MANUEL VÁZQUEZ MONTALBAN, GUILLEM SAMSÓ, MANUEL RIVAS, KAVAFIS, PAU RIBA, O OVIDI MONTLLOR.
AQUESTA VEU MEDITERRÀNIA AMB REGUST DE VINYA DEL PENEDÈS, COM DEIA LA MARIA AURÈLIA, NO HA DUBTAT A TREBALLAR AMB ELS MILLORS ARRANJADORS I CREADORS CATALANS, I S’HA DEIXAT ACOMPANYAR PER VEUS TANT VALORADES COM LES DE LLUÍS LLACH, MARIA DEL MAR BONET, SISA, GEORGES MOUSTAKI, PACO IBAÑEZ, CARLOS CANO, AUTE, MIQUEL POVEDA, LA GUITARRA DE MANZANITA, ENTRE MOLTS D ALTRES’…
PERÒ SI UNA TRAJECTÒRIA AIXÍ BASTARIA DE SOBRES PER CONSIDERAR-LA UNA DE LES MILLORS INTÈRPRETS CATALANES D’AQUESTES ÚLTIMES DÈCADES, EN EL CAS DE MARINA ROSELL NO SERIA JUST QUE NO DESTAQUÉSSIM UN ALTRE VESSANT DE LA SEVA PERSONALITAT, QUE JA S’APUNTAVA EN LA PRESENTACIÓ DE L’ESMENTAT PRIMER DISC. LA SEVA LLUITA PER UN MÓN MÉS LLIURE I MÉS JUST. UNA LLUITA QUE HA EXERCIT AMB FERMESA, SEMPRE LLIGADA A LA SEVA CONDICIÓ DE DONA, CIUTADANA I ARTISTA, SENSE LA QUAL, PROBABLEMENT, NO SERIA AVUI AQUÍ, RECOLLINT AQUESTA DISTINCIÓ.
A MARINA ROSSELL SE L’HA SENTIT CANTAR «EL CANT DELS OCELLS» A PALESTINA I EN ALTRES LLOCS EN MÉS D’UNA OCASIÓ, L’ÚLTIMA VEGADA DURANT EL PASSAT NADAL.
A LES REIVINDICACIONS PER UN PROCÉS DE PAU AL PAÍS BASC… A BARCELONA, FA POC, AMB RAIMON
A EIVISSA, CONTRA LA FEROTGE ESPECULACIÓ DE L’ILLA…
A MÈXIC DIVERSES VEGADES, A CIUDAD JUAREZ MOLT RECENTMENT, EN SOLIDARITAT AMB LES DONES QUE RECLAMEN JUSTÍCIA…
A BAGDAD, CONTRA LA GUERRA D’IRAQ
AL SÀHARA, SOLIDÀRIA AMB EL POBLE SAHARAUÍ TAN DEIXAT DE LA MA DE DÉU PER TOTHOM, DES DE FA TANTS ANYS…
A BOLÍVIA..JA FA ANYS
A SARAJEVO…QUAN LA GUERRA SEMBLAVA QUE L’HAVIA D’ANORREAR PER SEMPRE…
QUINA GRAN RUTA DE SOLIDARITAT PODRÍEM DIBUIXAR SOBRE EL MAPA, RESSEGUINT LES SEVES PASSES PER TOTS AQUELLS LLOCS CONFLICTIUS ON LA SEVA PRESÈNCIA I LES SEVES CANÇONS DEIXAVEN UN PÒSIT D’ESPERANÇA …
MARINA ROSSELL, AMB PARAULES DE LA MONTSERRAT ROIG, VA REIVINDICAR ABANS QUE NINGÚ EN EL MÓN DE LA CANÇÓ, LA MEMÒRIA PER LES DONES QUE MORIREN A REVENSBRUCK:
EL CAMP ERA UN GLOP DE NIT
AL NORD LLUM, AL SUD CENDRES
AIXÍ JO NO VULL MORIR
LLUNY DELS PRATS I LES ARBREDES…
MARINA ROSELL ENS RECORDAVA TAMBÉ FA ANYS LA CARA MÉS DURA DELS IMMIGRANTS: CANVIEU AMÈRICA PER EUROPA, I AQUESTA VELLA NAPOLITANA ESDEVÉ MÉS VIGENT QUE MAI…
I SÍ QUE ENS COSTA CARA AQUESTA AMÈRICA
A AQUELLS QUE VAM MARXAR
A TOTS ELS QUE ENYOREM EL CEL DE CASA
OH, QUE AMARG ÉS AQUEST PA…
O A LA LLUITA CONTRA LA SIDA, A TRAVÉS D’UN POEMA ADAPTAT DE L’ESCRIPTOR MANUAL RIVAS. UNA GRAN CANÇÓ D’AMOR I SOLIDARITAT, QUE EM POSA LA PELL DE GALLINA CADA VEGADA QUE LA SENTO.
ELS MEUS AMICS L’HAN VIST
COM VIATJAVA SOL
I PASSEJAVA ATÒNIT
RENTANT-SE EN ELS MUSEUS
MIRANT-SE EN ELS MIRALLS
PODIA PASSEJAR
MORINT DAMUNT DELS RIUS
D’HAMBURG, BERLÍN, VIENA…
MARINA ROSSELL S’HA SUBMERGIT EN EL MÓN MÉS ÍNTIM I ESPIRITUAL DE CATALUNYA, RECUPERANT CANÇONS RELIGIOSES D’UNA GRAN QUALITAT, O TEIXINT-NE DE NOVES:
MARE DE DÉU DEL MÓN
QUE LA VIDA ENS DONI UNA MICA
UNA MICA DE TOT
QUE ENS FACI MILLORS
QUE ENS NETEGI EL COR…
MARINA ROSSELL, EN NOMBROSES OCASIONS, HA ESTAT AL COSTAT DE LES «MADRES DE JUÀREZ» A MÈXIC, O A LES ÀVIES I MARES DE MAYO, A L’ARGENTINA.
LA BRISA VA MURMURANDO
QUE TU DOLOR SERÁ CALMADO
EN ESTA NOCHE TAN CLARA
QUE TODO LO BUENO
SEA PLATEADO
Y ASÍ, EN ESA PAZ REENCONTRADA
PODRAS SEGUIR LA RUTA DE TU ESTRELLA
CON PASOS FRESCOS HACIA LA PRIMAVERA:
MADRE DE JUÁREZ, MADRE DE MAYO.
I, ÉS CLAR, LA MARINA SEMPRE SERÀ RECORDADA PER HAVER RECUPERAT, POPULARITZAT I HAVER-LA POSAT EN UN LLOC D’HONOR DE LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA MÚSICA POPULAR, AQUELLA MERAVELLOSA HAVANERA DEL MESTRE SIRES… QUE GRÀCIES A ELLA EN MOLT BONA PART, GAIREBÉ TOTHOM SE SAP DE MEMÒRIA: EN UN POBLE COM EL NOSTRE ON LA GENT NO CANTA GAIRE, AQUESTA GAVINA TANT POPULAR ÉS UN AUTÈNTIC PRIVILEGI.
EUROPA I AMÈRICA, ESPECIALMENT AMÈRICA, CONTINENT DEL QUAL HA FET SEVES ALGUNES TONADES MERAVELLOSES I ON HI VIATJA SOVINT; PERÒ TAMBÉ L’ÀFRICA, L’ORIENT MITJÀ I L’ÀSIA L’HAN SENTIT CANTAR. REBEL, INQUIETA, INCONFORMISTA, MIRANT EL MÓN CARA A CARA, ASSUMINT MOLT SOVINT POSICIONS POLÍTICAMENT GENS CORRECTES… POSICIONS QUE SOVINT L’HAN APARTADA D’AQUELLS CENTRES DE DECISIÓ PÚBLICS QUE PROGRAMEN CONCERTS I GIRES.
NO LI HA ESTAT RENDIBLE, NO, A CURT TERMINI DIR EL QUE PENSA, SENSE EMBUTS, A CADA MOMENT
AIXÍ ÉS MARINA ROSELL, TRENTA ANYS DESPRÉS D’AQUELL CLAM EMMANLLEVAT DE L’ESPRIU, PERQUÈ LA GENT L’ESCOLTES.
MARINA, QUE LA VIDA SIGUI MOLT GENEROSA AMB TU, QUE ET DONI UNA MICA DE TOT, COM LI DEMANAVES TU MATEIXA A LA MARA DE DÉU DEL MÓN. MOLTS ANYS MÉS PER CONTINUAR IMMERSA EN UNA CARRERA TAN RIGOROSA ARTÍSTICAMENT COM COMPROMESA AMB LA GENT QUE LLUITA PER UN MÓN MILLOR.
ENRIC FRIGOLA periodista i radiofonista
………………..
LLUIS LLACH: TAN LLUNY I TAN APROP.
La seva personalitat sempre m’ha impactat, inclús quan em va tocar » matar al pare,» perquè ell va produir i arranjar el meu primer disc: «Si Voliu Escoltar» /1976 / . Va ser, per tan, el primer músic que em va donar autoestima, i això no s’oblida.
En lluis Llach ha creat un estil, la seva personalitat, la seva musicalitat, el seu talent han fet escola.. .
Ha arriscat musicalment en Viatge Ítaca, i ha escrit cançons senzilles que tan sols en piano i veu conformen una arquitectura impecable.
Ara diu que se’n va i qui sap si tornarà…! Però ho farà, ho farà d’alguna manera, perquè ell es un «animal» tendre que sap que en» tot morim i en tot reneixe’m.»
El dia de l’homenatge a Ovidi Montllor, a València a «la plaça de Braus», plena de gom a gom, desprès de la seva actuació, sortia jo per cantar «a capel.la» li vaig demanar que amb el piano em dones un Mi. Em va impressionar que pel fet de fer això, va haver de sacrificar els aplaudiments que el public li brindaba.
Avui Lluis jo t’aplaudeixo.I sempre t’estaré agraïda per tantes coses com et dec. Entenc perfectament la teva la decisió de deixar l’escenari, però no entendré que deixis de fer música.
Marina Rossell
(per al diari El Periódico)
………………..
LUIS LLACH: TAN LEJOS Y TAN CERCA.
Su personalidad siempre me ha impactado, incluso cuando me tocó «matar al padre» porque el produjo e hizo los arreglos de mi primer disco: Si Volieu Escoltar -1976-. Fue por tanto el primer músico que me dio autoestima, y esto no se olvida.
Llach ha creado un estilo, su personalidad, su musicalidad, su talento han hecho escuela.
Ha arriesgado musicalmente en Viatje a Ítaca, y ha escrito canciones sencillas que tan solo con piano y voz configuran una arquitectura impecable.
Ahora dice «que s’en va i qui sap si tornará»…! Pero volverá , en alguna de sus facetas, volverá, porque él es un «animal» tierno que sabe «que en todo morimos y en todo renacemos».
En el homenaje a Ovidi Motllor, en la plaza de toros de Valencia llena a rebosar, después de su actuación salia yo, para cantar a «capela»; le pedí que con el piano me diera un Mi. Me impresionó que, al hacer esto, tuvo que sacrificar los aplausos que el público le brindaba.
Hoy Lluis, te aplaudo yo. Y siempre te estaré agradecida por tantas cosas. Entiendo perfectamente que abandones el escenario pero no entenderé que abandones la música.
Marina Rossell
(para el diario El Periódico)
[Castellano]Â — [English]Â — [Français]
Marina Rossell comença a actuar professionalment l’any 1974 telonejant Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet… El 1976 edita el seu primer disc «Si volíeu escoltar», produït per Llach, en el qual recopila cançons populars catalanes actualitzades, cançons que l’acompanyen en els seus primers concerts. Aviat, la crítica musical li atorga el nom de «la veu exquisida».
Ha gravat més de 20 discos, entre els quals: «Penyora» (1979), premi Fotogramas de Plata, treball que la va fer molt popular i que incloïa el tema La Gavina.
Altres dels seus èxits són «Bruixes i Maduixes», Millor Disc Català de L’Any 1980, «Rosa de foc», premi Ràdio 4 per votació popular, «Cos meu recorda», «Barca del temps», Disc d’Or, «Cinema Blau», «Marina» i «Ha llovido», el seu primer disc en castellà i que va tenir molt d’èxit a tot l’Estat i a Iberoamèrica.
Ha publicat també «Entre línies» (1997), «Y rodará el mundo» (2000), «Cap al cel» (2002), «Marítim» (2003) i «Clàssics de Nadal» (2005), «Vistas al mar» (havaneres colonials), «Clàssics catalans» (2007), «Marina Rossell al Liceu» (CD + DVD, 2008). El 2011 publica el que serà el seu primer disc on canta el seu amic Moustaki i que forma part de la trilogia dedicada al cantautor francès d’Alexandria i que tants èxits arreu li ha portat. El CD «Marina Rossell canta Moustaki, vol. 1» (2011) va ser el disc més venut en llengua catalana, amb més de 30.000 còpies. En el vol. 2 (2014), Rossell complia el desig de Moustaki, cantant les seves cançons predilectes, escollides per ell mateix. Tanca la trilogia «Marina Rossell tribut a Moustaki», gravat l’estiu de 2014 al GREC Festival de Barcelona on Rossell es va acompanyar, entre d’altres, de Pia Moustaki (filla del cantant), del cantant francès Nilda Fernández, de David Carabén (Mishima), Cesk Freixas, etc. L’estiu de 2015 Marina Rossell, junt amb el coreògraf Ramon Oller, imparteix un curs de dansa i veu a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.
El 2015 presenta «Cançons de la Resistència», traduïdes al català per Josep Tero, on Marina Rossell recull i adapta cançons que són de la resistència, nascudes de la Segona Guerra Mundial i contra el nazisme. Cants que formen part d’un paisatge, un moment clau, un moment històric… himnes com Bella Ciao (cant dels partisans italians, en el que col·labora el grup Manel), Lili Marleen, Grândola, Vila Morena (col·labora Enric Montefusco), La Cançó dels deportats, Si me quieres escribir, Cant dels Partisans Francesos (col·labora Paco Ibáñez) o Quanta Guerra, escrita per la mateixa cantant. Cançons destinades a crear resiliència i a no oblidar l’infortuni i la catàstrofe que signifiquen les guerres. Signa la portada i la cal·ligrafia l’escultor Jaume Plensa, reconegut internacionalment.
Ha realitzat nombroses gires per Europa, Iberoamèrica i el nord d’Àfrica. De la seva trajectòria internacional en destaquen, entre d’altres, els seus concerts al Théâtre de la Ville de París, al Festival Tenco de San Remo i al Festival Outono Musicale de Como, a més dels seus concerts a Armènia, Bogotà, al Festival Internacional de Cuba, al concert Pro-Indígenes Bolívia, al Festival Barcelona-Sarajevo, al Centre Cultural Guaraní de Paraguai, al Teatre Nacional de Cuba, a la sala l’Ancienne Belgique de Brussel·les, o a la Trastienda i al teatre ND Ateneo de Buenos Aires. Altres grans cites han estat les seves participacions al MIDEM de Canes del 2000 o tots els seus concerts al Palau de la Música de Barcelona. També ha cantat a Ciutat de La Plata (Buenos Aires, Argentina), Grècia, Roma, França, Suïssa, Frankfurt, Santiago de Xile, Guatemala, Algèria, Bagdad, Israel, Palestina, Ciudad Juárez (Mèxic), Nova York…
Ha col·laborat i gravat amb molts autors i intèrprets, entre els quals cal destacar Moustaki, Montserrat Caballé, Lila Downs, Miguel Poveda, Angelo Branduardi, Tete Montoliu, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Marc Parrot, Santiago Auserón, Paco Ibáñez, Manzanita, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Pedro Guerra, Roger Mas, el multinstrumentista argentí Pedro Aznar, Kepa Junkera, Sérgio Godinho, María Dolores Pradera o el grup Mishima.
Arran del seu compromís cívic i social, Marina Rossell ha rebut diversos premis, molts d’ells reconeixements que van més enllà de la seva vessant artística, com la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya (1988). Ha estat nomenada Visitante ilustre de Ciudad de La Plata (Argentina, 2007), ha rebut el Premi Olof Palme pel seu suport a la pau (2007), el premi Protagonistas (2010), el premi de la Academia de la Música al «Mejor disco de Música Tradicional» de l’any 2009, el Premi Enderrock a la millor producció del 2012 pel disc «Marina Rossell canta Moustaki» i el Premi Altaveu 2013 a una trajectòria…
Marina Rossell: petita història d’una veu exquisida
Infància al camp
La Marina Rossell va ser nena de genolls bruts a la Gornal, el petit poble on va néixer, que es troba situat a la comarca del Penedès, entre el mar i la muntanya. Tot un atzar per la futura cantant, que quan era petita corria de l’era a la vinya i de la vinya a casa, on s’aturava silent, per escoltar les cançons que la seva mare cantava mentre rentava la roba al safareig. El pare era pagès.
Les cançons eren arreu
Durant la seva infantesa, i la de tanta gent, en els dies assenyalats, es donaven la mà els actes de la petita esglés ia, amb cants de professons, tardes de catecisme, setmanes santes amb mantellina al cap i cançons de les festes de Nadal, amb els actes lúdics: les caramelles, els pastorets, els balls de festa major, i els actes més pagans: l’estrèpit de foc i petards de les revetlles d’estiu. Tot això forma part del seu primer bagatge musical.
Adolescència amb guitarra a Barcelona
Que la Marina, la tercera de cinc germans, decidís marxar de la Gornal amb només setze anys, va ser el seu primer acte de valentia personal de cara i a favor seu. Com a equipatge duia una guitarra, una maleta petita i un destí: Barcelona. Tot just arribar a la gran ciutat se li va sumar el desconcert i alhora la seducció que li produïa aquell món nou. Fins que no va aconseguir una plaça d’infermera en un hospital, al torn de nit, va feinejar en diversos llocs, però va ser la feina d’infermera la que li va donar la possibilitat de seguir amb les classes de solfeig començades al Vendrell quan era a la Gornal. A mida que la Marina creixia a Barcelona, li creixia la importància de la música dins seu. Encara no sabia que l’instrument més valuós que tenia el duia a sobre: la veu.
La veu exquisida
La veu de la Marina Rossell, càlida i intensa com poques, és la seva empremta més personal i identificable. Més ponderada a mesura que passen els anys, adquireix matisos, s’enriqueix i es nodreix de les vivències musicals i de nous horitzons. El 1974 va començar a cantar, intervenint en les primeres parts d’en Lluís Llach i Ovidi Montllor. La Marina va ser la veu de la transició, la d’una generació que Catalunya no en va donar cap altra, o si més no, no de la seva alçària i durada en el temps. Des del 1976 fins ara, ha enregistrat vint treballs discogràfics, alguns d’ells amb distribució internacional: EE.UU, Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica, fins Japó o Sud-Amèrica: Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai…
Compromís i actitud solidària envers el món
Per la seva condició de cantant, ha pogut realitzar innombrables viatges de caràcter solidari: des d’Armènia, Bòsnia, Colòmbia, el Sàhara, Palestina, Israel, fins a Ciutat Juàrez a Mèxic, Cuba, i a Bagdad, uns dies abans d’esclatar la guerra de l’Iraq. Aquest privilegi li ha servit per afirmar-se més , si és possible, en la seva actitud, sempre compromesa amb la pau i al servei de les llibertats civils, i individuals, la qual cosa també l’ha feta mereixedora de premis de gran importància i contingut, com l’Olof Palme de la Pau.
Al Gran Teatre del Liceu l’11 de Setembre ‘08
Al Liceu ha cantat peces intemporals, que configuren els pilars de la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme, fins als nostres dies. Un segle i mig de la nostra història, revaloritzant el nostre patrimoni cultural. Un patrimoni i una història que la Marina no es cansarà de cantar. En fer-ho, tornarà a berenar pa amb xocolata, i correrà de la vinya a casa, per la Gornal, i evocarà sa mare… Tot un món de coses i persones estimades que ja no hi són. I així la seguirem, al vol de la seva veu diàfana.
Gràcies per acompanyar-nos!
Â
