AVUI / Rock & Classic.
261412000
Una cançó en cada port
J.M.Hernández Ripoll
A qui no li agraden les histories d’aventures, els relats de viatges a mons perduts o desconeguts? I més quan el nostre esquema social pateix una fuita de romanticisme com un cotxe vell que perd olí a cada cop de gas, fent-nos capaços de convertir unes vacances en un país exótic en una excursió a un parc tematic. I si el llibre acostuma a ser la manera més habitual d’expressar aquestes aventures, com demostra Gabriel Pernau sense baixar de la bicicleta, eldisc és un sistema igual de bo i recomanable.
Aixó és el que ha fet Marina Rossell a Y rodará el mundo. És veritat; des que el món és rodó que no parém de donar voltes, pero ella ens demostra que, com els mariners de llegenda, té una cançó en cada port, que és com tenir-hi un amor. La vaig veure 1’altre día per televisió a La cosa nostra i la vaig trobar pictòrica, amb molta més energía que fa uns anys. Marina ha crescut bé; no s’ha deixat enredar pel sedentarisme i continua voltant pel món, que és una manera imprescindible per obrir les orelles.
Fa sis anys vam treballarjunts en la gravació del clip de la cançó De què parles, havanera? (el nou disc n’inclou la versió castellana). Mentre Manuel Barrios, que n’era el realitzador, intentava convertir l’Hivernacle de la Ciutadella en una réplica de l’exuberant vegetació cubana, Marina em parlava dels seus viatges a l’illa amb un sentiment profund, com els que només poden tenir aquells que s´impliquen en tot el que fan. Aquella sensació es va tornar a repetir quan, a finals del juny de 1996, vam oincidir a Sarajevo. Ella cantava en una fosca cava subterrània que poques setmanes abans havia servit com a refugi contra els obusos serbis. La vaig observar mentre palava amb uns joves que encara no s´havien pogut treure la por dels rostres, intentant entendre tot el patiment, intentant entendre el que no es pot entendre.
Ara, en aquesta primavera del 2000, Marina ha tret un nou àlbum i diu que ès «un recopilatori dels viatges de la meva vida». Mig mon està present en aquest disc, des de l´aroma dels cafès de Bogotà fins als ritmes lents i cadenciosos de la més calenta de les iles. Ella comenta a Donat Putx (La Vanguardia 14/IV) que aquest Y rodará el mundo és un disc portuari, una unió de mons musical on no abandona la seva visió mediterrània. No ès estrany en ella, qué és una dona inquieta, viatjar per ampliar els coneixements, i no per substituir-los; per ssobreposar-los, i no per reemplaçar-los. Feia molt temps que Marina Rossell voltava amunt i avall a través dels seus discos. Circulant en tren per la vella Europa, com s´intuïa a Cinema Blau, o navegant per les aigües del Carib, com quan va editar Marina.
Després de tant de voltar, Marina sembla haver trobat el seu món particular, un espai definitiu per anar traballant i creixent. I resulta que ho aconsegueix quan canta en castellà, perquè aquest és el segon disc que edita en aquesta llengua. En una altra entrevista, firmada per Núria Martorell (El Periódico, 19/IV), la cantant assegura que pel fet de cantar en castellà «vaig creure que em caurien a sobre les muntanyes de Montserrat, però he superat totes les pors». A mi l´idioma m´es absolutament igual. Només vull seguir trobant-me amb una Marina així de madura, de serena, que continuï explicant-me històries d´aventures, que em canti conçons de viatges a mons llunyans.